

(ohhh-oh-oh) Ens volien
tancats, però la llum
va entrar.
De matinada la gent esperava al carrer,
les urnes guardades sota el somriure sincer.
Malgrat les amenaces, el poble
no va dubtar,
amb paperetes de dignitat per anar
a votar.
I van venir amb la ràbia i el bastó,
però vam respondre sense por.
(no farem cap pas enrere)
Ni oblit ni perdó
pels cops de porra al cor,
un poble unit
va escriure la seva sort.
No ens van rendir,
no ens van sotmetre pas,
l'u d'octubre vam ser lliures de veritat.
Les escoles eren temples de llibertat,
defensades amb cossos i amb dignitat.
Cada cop que queia un cop de puny,
la nostra voluntat anava més lluny.
No s'esborra la memòria
d'aquell matí,
el camí
ja està escrit, i el volem seguir.
Ni oblit ni perdó
pels cops de porra al cor,
un poble unit
va escriure la seva sort.
No ens van rendir,
no ens van sotmetre pas,
l'u d'octubre vam ser lliures de veritat.
(de
veritat!)
Ni oblit ni perdó.
La força de la gent.
(sempre d'empeus)